Barcelona. Maria Izquierdo

“BRONZE ABRIVAT”
TERTRE GALERIA D’ART. MATARÓ, BARCELONA. 1987

Martí Rom. Carles Poy

L’endemà de la pluja, amb la claror del nou dia, les escultures de Martí Rom, que en plena nit m’havien semblat inquietants, anaven guanyant significació. Aquelles creacions estaven vives. Eren mans que duien objectes mostrant els seus problemes d’ordre íntim: discursos sensuals, viatges imaginaris i gentilíssims gestos.

La seva Obra és seductora, sàviament agressiva, infinitament mesurada i està tenyida d’una curiositat plural cap a diverses opcions de llenguatge. L’escultor posseeix un gran entusiasme que el porta a una constant evolució. Ja no té nostàlgia per l’inútil. Abandona les desferres: el ferro vell, el rovell i utilitza el bronze, condicionant d’aquesta manera el nou sentit de la seva obra.

Martí Rom és un exemple de la situació actual de l’escultura. Amb els seus límits i problemàtiques, amb la seva esperança. El resultat apareix suggeridor, les seves obres mantenen totes elles una constant: la recerca d’un camí propi mitjançant una combinació d’objectes en un sentit poètic, però amb un primitivisme postindustrial dotat d’una considerable càrrega simbòlica.

A tall de conclusió es pot dir que la seva obra és sincera, prové de la seva realitat, ofereix una calorosa interpretació de formes líriques i dóna un nou impacte tant per la quantitat d’esdeveniment, com per la qualitat.

Martí Rom. Raúl Ruiz

Jamás Martí Rom había ahondado tanto en sus exposiciones a la búsqueda de sus raíces. En ésta podemos ver claramente sus raíces estéticas en ese mundo de Magritte; sus raíces ancestrales en ese Mont-roig del Camp, travestido en la mítica Rocabruna; sus raíces caracteriológicas en ese insistente afán de comunicación (evidenciado en esas manos que se nos tienden o que escriben o que nos entregan una carta. Recibámosla, aceptemos el saludo.

Y; flotando por encima de cartas, pies, manos, torsos y bombines, el símbolo de toda una generación: Ícaro, el que quiso dar a la caza alcance, el que se deslumbró por su afán de luz.